Mig joc

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posició de mig joc de la partida Joseph Henry Blackburne - Siegbert Tarrasch, Breslau, 1889. El darrer moviment de les blanques fou - 26.Dh6-g5, i el següent de les negres serà - 26...Cb7-d6.

El mig joc en escacs és un concepte que es refereix a la fase de la partida que ocorre després de l'obertura. No hi ha una línia divisòria clara entre l'obertura i el mig joc, ni tampoc entre el mig joc i la fase posterior, el final. En escacs moderns, els moviments de l'obertura condueixen i s'integren sovint en el mig joc, de manera que no hi ha una distinció clara entre fases. A nivell elemental, podem dir que el mig joc es produeix quan ambdós jugadors han completat el desenvolupament de la majoria de les peces, i el rei ha estat posat en relativa seguretat.

El mig joc acaba derivant en un final. Hi ha diferents opinions i criteris relatius a quan acaba el mig joc i quan comença el final (vegeu el començament del final). Factors com ara el control del centre són menys importants en el final que en el mig joc. Als finals, el nombre de peces i de peons és reduït, i tot i que hi ha discrepàncies sobre quan una posició pot considerar-se un final, sobretot pel que fa al canvi de dames, en general podria dir-se que quan els reis estan prou segurs com per jugar un rol actiu, llavors ens trobem en un final.

La teoria del mig joc és menys desenvolupada que l'equivalent per les obertures o els escacs. Atès que les posicions de mig joc són úniques per cada partida, la memorització de variants teòriques no és possible tal com es fa amb les obertures. Igualment, usualment hi ha massa peces al tauler com per tal que les posicions siguin completament analitzades de la mateixa manera que es pot fer en els finals simples.